Sant Vicenç Ferrer (Valencia, 1350- Francia, 1419) fue el protagonista de uno de los acontecimientos sociales y religiosos más importantes del siglo XV en Mallorca. Su «fama extraordinaria y sus sermones generaron absoluta pasión religiosa», y, en la Isla, donde fue invitado a venir en 1413, fue recibido como «un héroe».
El fervor y el seguimiento social que generó su gira de seis meses se recuerda hoy en centenares de leyendas y se conserva, aunque no en el mejor de los estados, en un extenso patrimonio iconográfico, literario y escultórico. «No hay ninguna iglesia o pueblo de Mallorca que no tenga un recuerdo legendario o devocional dedicado a él. La Isla se volcó con su visita y todos los municipios recuerdan de alguna forma su estancia. En Palma, una de las piezas más importantes es una trona gótica que hay en la iglesia de Santa Eulàl·lia», explica el historiador Tomàs Vibot, quien firma, junto a Catarina Valriu, la publicación Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció (El Gall Editor/IEB).
«El desaparecido Convent de Sant Domingo de Palma, donde se alojó, es parte de lo que se ha perdido. Además, han desaparecido muchas de las capelletes de calle dedicadas a su figura», dice Vibot. La publicación describe, a modo de rutas, cómo fue el itinerario de Sant Vicenç Ferrer por la Isla en su misión de «reforzar al Estado y a la Iglesia» en un momento social difícil, en el que los ciudadanos estaban duramente afectados por la peste, el hambre y las sequías. Además, localiza las zonas por las que pasó, cómo llegar a ellas, lo que sucedió allí y si se trata de un hecho histórico documentado, un milagro o una leyenda.
«En algunos pueblos hay documentación de cómo preparaba sus apariciones. En Lluc desviaron la acequia de la plaza para que cupiera más gente», detalla el historiador. También hay leyendas que recuerdan sus milagros, acontecimientos que lograron que su fama «fuera tan potente que se le considerara un santo en vida», como curar enfermedades o hacer llover.
Tronas, capillas, cuadros, frescos, reliquiarios, tallas, retablos o construcciones hechas en su honor son la memoria de aquella estancia, que finalizó en febrero de 1414 con éxito. «Aunque no puede decirse que sea una consecuencia directa, Mallorca se volcó y, después de esto, hubo una conversión masiva a la fe católica», asegura Vibot, quien ha utilizado para esta publicación un estudio anterior publicado por Llorenç Pérez y recorrido muchos municipios en busca de la huella del santo.
El libro incluye también una extensa bibliografía, así como textos narrativos, poéticos y religiosos dedicados a Vicenç Ferrer.
Publicat per A. Lago a Ultima Hora, el dilluns 19 de juliol de 2010
dilluns, 19 de juliol del 2010
Sant Vicenç Ferrer, de l’orador a la llegenda
Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció recull les localitzacions i la mística que envolta al predicador valencià a Mallorca
L'arribada a Mallorca de Sant Vicenç Ferrer l'any 1413 causà un impacte llegendari. Fou un predicador dominic de gran renom que marcà una època i convulsà la societat mallorquina. Per descobrir una mica més d'aquest personatge, la imatge del qual es pot trobar a molts indrets de carrers i esglésies de l'Illa, Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història llegenda i devoció, una obra en la qual podem seguir-ne el rastre.
Nascut a València el 1350, Vicenç Ferrer arribà a Mallorca per predicar-hi, la seva gran vocació. "Es tractà d'una persona curiosa", afirmà Valriu, qui recordà que al llarg de la seva vida "sempre havia gaudit d'un bon nivell de vida fins que de cop i volta decidí amb seixanta anys anar-se'n a predicar". Els motius tan sols poden entendre's des de la ideologia de l'època: "Sant Vicenç Ferrer era un home de fe cega, capaç de sacrificar les comoditats". El dominicà renuncià a l'oferta del papa d'Avinyó, Benet XIII, per ocupar alguns bisbats indignat per les convulsions polítiques.
El predicador arribà a Mallorca precedit d'una gran fama. "Sant Vicenç Ferrer havia estat una persona políticament molt important i contundent", comentà Valriu. Per altra banda, Tomàs Vibot remarca l'impacte del religiós dins la societat, ja que és un factor "molt interessant que un home d'origen valencià arribi a Mallorca i creï un revulsiu social". "La gent el seguia en processons per allà on anava", comentà l'historiador.
Gran acceptació
El fervor de la gent a l'hora de veure el dominic provocà més d'una anècdota, com "la necessitat de tomar una paret del convent de Sant Domingo a causa de les aglomeracions provocades per la gent que volia escoltar Sant Vicenç Ferrer", comentà Vibot. Valriu apuntà el secret del seu èxit com a predicador: "Era una persona que feia uns discursos molt histriònics. Era molt pràctic per tal que la gent l'entengués". En efectes pràctics és que el dominic "cridava molt i feia ús de les onomatopeies, perfectament podia estar tres hores predicant". "Els seus discursos exaltaven la gent gràcies al to apocalíptic i amenaçador amb descripcions de l'infern i es guanyà el sobrenom de l'Àngel de l'Apocalipsi", afegeix la professora de la UIB. Vibot matisa també que el sant es feia envoltar d'escrivans en el seu itinerari "que en transcrivien els discursos i després els venien a la gent". De tot se n'havia de fer negoci.
El Gall Editor és l'encarregat de publicar Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció, un llibre que recull el testimoni d'El rei Jaume I: un heroi històric, un heroi de llegenda, que Valriu i Vibot publicaren l'any 2005. "Iniciàrem uns treballs sobre personatges llegendaris i per continuar la sèrie ens decantarem per Sant Vicenç Ferrer", comentà Valriu. "No sé si s'ha arribat a fer justícia amb el predicador des del punt de vista llegendari", assegurà Vibot, qui recordà que Vicenç Ferrer és la segona personalitat amb més presència al recull de rondalles d'Antoni M. Alcover.
El llibre proposa cinc itineraris en el culte de Sant Vicenç Ferrer, uns camins "que perfectament podrien haver estat els seus", comentà Vibot, qui recordà que a través de les pàgines es recullen fotografies de moltes imatges del sant a diferents poblacions i també a parròquies rurals. Precisament, existeixen diverses llegendes sobre aquest personatge en els pobles de Mallorca. "Una d'elles el situa a la taverna de Valldemossa, on Sant Vicenç Ferrer va demanar a l'home del local que li servís vi en un plec del seu hàbit. En fer-ho, el vi quedà a la seva roba i l'aigua es filtrà al terra, la qual cosa demostrà que el taverner venia vi aigualit", comentà Vibot qui assegurà que "aquest tipus de llegendes també es poden trobar a altres indrets de la geografia catalana.
També recordà la llegenda d'una algaidina que volia escoltar el pregó de Sant Vicenç Ferrer, però el dominic l'envià a casa per cuidar de la seva família. "En el camí de tornada, per un miracle, la dona va poder escoltar el discurs com si el sant estigués devora ella", comentà l'historiador. Conèixer, però, el perfil del personatge històric no és una gran dificultar per als autors de llibre, qui el descriuen com "un home molt intel·ligent, molt culte i format, amb amplis coneixements sobre teologia i un bon estratega". Valriu també en destacà "que fou un home planer, que no va tenir cap tipus de problema per atendre els més pobres". Foren moments de fe triomfant, de radicalitat religiosa.
Publicat per Gabriel Amengual al Diari de Balears. Dilluns 19 mde juliol de 2010
L'arribada a Mallorca de Sant Vicenç Ferrer l'any 1413 causà un impacte llegendari. Fou un predicador dominic de gran renom que marcà una època i convulsà la societat mallorquina. Per descobrir una mica més d'aquest personatge, la imatge del qual es pot trobar a molts indrets de carrers i esglésies de l'Illa, Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història llegenda i devoció, una obra en la qual podem seguir-ne el rastre.
Nascut a València el 1350, Vicenç Ferrer arribà a Mallorca per predicar-hi, la seva gran vocació. "Es tractà d'una persona curiosa", afirmà Valriu, qui recordà que al llarg de la seva vida "sempre havia gaudit d'un bon nivell de vida fins que de cop i volta decidí amb seixanta anys anar-se'n a predicar". Els motius tan sols poden entendre's des de la ideologia de l'època: "Sant Vicenç Ferrer era un home de fe cega, capaç de sacrificar les comoditats". El dominicà renuncià a l'oferta del papa d'Avinyó, Benet XIII, per ocupar alguns bisbats indignat per les convulsions polítiques.
El predicador arribà a Mallorca precedit d'una gran fama. "Sant Vicenç Ferrer havia estat una persona políticament molt important i contundent", comentà Valriu. Per altra banda, Tomàs Vibot remarca l'impacte del religiós dins la societat, ja que és un factor "molt interessant que un home d'origen valencià arribi a Mallorca i creï un revulsiu social". "La gent el seguia en processons per allà on anava", comentà l'historiador.
Gran acceptació
El fervor de la gent a l'hora de veure el dominic provocà més d'una anècdota, com "la necessitat de tomar una paret del convent de Sant Domingo a causa de les aglomeracions provocades per la gent que volia escoltar Sant Vicenç Ferrer", comentà Vibot. Valriu apuntà el secret del seu èxit com a predicador: "Era una persona que feia uns discursos molt histriònics. Era molt pràctic per tal que la gent l'entengués". En efectes pràctics és que el dominic "cridava molt i feia ús de les onomatopeies, perfectament podia estar tres hores predicant". "Els seus discursos exaltaven la gent gràcies al to apocalíptic i amenaçador amb descripcions de l'infern i es guanyà el sobrenom de l'Àngel de l'Apocalipsi", afegeix la professora de la UIB. Vibot matisa també que el sant es feia envoltar d'escrivans en el seu itinerari "que en transcrivien els discursos i després els venien a la gent". De tot se n'havia de fer negoci.
El Gall Editor és l'encarregat de publicar Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història, llegenda i devoció, un llibre que recull el testimoni d'El rei Jaume I: un heroi històric, un heroi de llegenda, que Valriu i Vibot publicaren l'any 2005. "Iniciàrem uns treballs sobre personatges llegendaris i per continuar la sèrie ens decantarem per Sant Vicenç Ferrer", comentà Valriu. "No sé si s'ha arribat a fer justícia amb el predicador des del punt de vista llegendari", assegurà Vibot, qui recordà que Vicenç Ferrer és la segona personalitat amb més presència al recull de rondalles d'Antoni M. Alcover.
El llibre proposa cinc itineraris en el culte de Sant Vicenç Ferrer, uns camins "que perfectament podrien haver estat els seus", comentà Vibot, qui recordà que a través de les pàgines es recullen fotografies de moltes imatges del sant a diferents poblacions i també a parròquies rurals. Precisament, existeixen diverses llegendes sobre aquest personatge en els pobles de Mallorca. "Una d'elles el situa a la taverna de Valldemossa, on Sant Vicenç Ferrer va demanar a l'home del local que li servís vi en un plec del seu hàbit. En fer-ho, el vi quedà a la seva roba i l'aigua es filtrà al terra, la qual cosa demostrà que el taverner venia vi aigualit", comentà Vibot qui assegurà que "aquest tipus de llegendes també es poden trobar a altres indrets de la geografia catalana.
També recordà la llegenda d'una algaidina que volia escoltar el pregó de Sant Vicenç Ferrer, però el dominic l'envià a casa per cuidar de la seva família. "En el camí de tornada, per un miracle, la dona va poder escoltar el discurs com si el sant estigués devora ella", comentà l'historiador. Conèixer, però, el perfil del personatge històric no és una gran dificultar per als autors de llibre, qui el descriuen com "un home molt intel·ligent, molt culte i format, amb amplis coneixements sobre teologia i un bon estratega". Valriu també en destacà "que fou un home planer, que no va tenir cap tipus de problema per atendre els més pobres". Foren moments de fe triomfant, de radicalitat religiosa.
Publicat per Gabriel Amengual al Diari de Balears. Dilluns 19 mde juliol de 2010
dijous, 8 de juliol del 2010
PONÇ PONS PUBLICA UNA OBRA DE TEATRE
L'editorial de Pollença El Gall Editor acaba de publicar Lokus, la primera obra de teatre de Ponç Pons, que demostra, així la seva passió per la literatura en qualsevol de les formes en què aquesta es manifesta i la seva condició d'escriptor total en haver cultivat tots els gèneres literaris.
Poesia, narrativa, dietarisme i ara teatre constitueixen tot un univers creatiu que neix d'una concepció global de l'escriptura i de l'ofici d'escriure, d'una profunda voluntat expressiva que li permet explorar amb intel·ligència la forma més adequada per bastir l'edifici de les seves obres amb na factura impecable.
Lokus, segons paraules del propi autor, "és una comèdia que explora els sentimetns de la soledat, l'amor, la depressió, l'amistat, el sexe, el pas del temps... i escenifica les peripècies d'una entranyable tendresa i una ferida i profunda, dolorosa humanitat".
Joan F. López Casanovas, tot parlant de l'obra, escrivia al Diari de Balears: "El resultat és una comèdia amb tonalitat dramàtiques, que té la gràcia de l'estil poncià, ple de vitalitat, d'encerts dialògics i de meta literatura, tant del gust del poeta. de fet, es concep com una mena d'homenatge als grans autors del teatre de l'absurd (Adamov, Becket, Lonesco), que l'autor coneix bé. Però no l'encasellaríem dins aquesta tendència històrica per molt que en sigui deutor."
Una altra notícia referida al nostre escriptor ha estat la seva recent intervenció a la seu de l'Instituto Cervantes de Londres, en un acte organitzat per l'Institut Ramon Llull, i on Pins va compartir una lectura de poemes amb els poetes GAspar Jaén i Urban, Vinyet Panyela i Carles Duarte, sota el títol Catalan Poetry. Sense cap dubte la poesia catalana produïda a les illes Balears no podia comptar amb una millor representació que la veu de Ponç Pons.
Poesia, narrativa, dietarisme i ara teatre constitueixen tot un univers creatiu que neix d'una concepció global de l'escriptura i de l'ofici d'escriure, d'una profunda voluntat expressiva que li permet explorar amb intel·ligència la forma més adequada per bastir l'edifici de les seves obres amb na factura impecable.
Lokus, segons paraules del propi autor, "és una comèdia que explora els sentimetns de la soledat, l'amor, la depressió, l'amistat, el sexe, el pas del temps... i escenifica les peripècies d'una entranyable tendresa i una ferida i profunda, dolorosa humanitat".
Joan F. López Casanovas, tot parlant de l'obra, escrivia al Diari de Balears: "El resultat és una comèdia amb tonalitat dramàtiques, que té la gràcia de l'estil poncià, ple de vitalitat, d'encerts dialògics i de meta literatura, tant del gust del poeta. de fet, es concep com una mena d'homenatge als grans autors del teatre de l'absurd (Adamov, Becket, Lonesco), que l'autor coneix bé. Però no l'encasellaríem dins aquesta tendència històrica per molt que en sigui deutor."
Una altra notícia referida al nostre escriptor ha estat la seva recent intervenció a la seu de l'Instituto Cervantes de Londres, en un acte organitzat per l'Institut Ramon Llull, i on Pins va compartir una lectura de poemes amb els poetes GAspar Jaén i Urban, Vinyet Panyela i Carles Duarte, sota el títol Catalan Poetry. Sense cap dubte la poesia catalana produïda a les illes Balears no podia comptar amb una millor representació que la veu de Ponç Pons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)