Com l’aigua és el llibre de poemes número dotze de Gabriel Florit. Tombada ja la seixantena, se sent més transparent i més ben acomodat dins el seu jaç, el cau vital. Com l’aigua.
ARA
Ara és l’hora d’oblidar, desaprendre,
passar fulla, deixar de banda,
quasi m’heu exigit
amb rostre d’il·luminats,
amb aquell posat altiu
d’estar en gràcia de tots els déus.
Però, tanmateix,
no hi ha pont entre veritat i mentida.
No hi ha amagatalls per a la decència.
Com oblida un coix la seva coixesa?
Com un cec negligeix la seva nit eterna?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada