Francesc Lladó i Rotger (Sóller, 1950) acaba de publicar La lluita per un Sóller que no pogué ser, on analitza les campanyes de Miquel Ferrà al setmanari Sóller. Sentir-lo parlar de Ferrà és impregnar-se d’una passió que no deixa indiferent ningú. Lladó –professor, fundador de la secció de l’OCB a Sóller (1973), i doctorat amb una tesi sobre Miquel Ferrà (2000)-, ha tengut cura de l’edició de l’Epistolari de Maria Antònia Salvà a Miquel Ferrà i dels llibres de Ferrà Articles i assaigs (1991) i El doctor Zero i jo (1992), i és autor del llibre L’amistat entre Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà (1997).
Quan neix la vostra curolla per investigar Miquel Ferrà? Una conferencia de J.M. Llompart em va fer entreveure el Ferrà que després he anat descobrint a poc a poc. Una persona de l’Escola Mallorquina amb un compromís amb el seu país que el duia a defensar la llengua, la cultura i el paisatge natural i urbà de Mallorca. Per dur a terme tot això també tenia el seu projecte polític, que compartiria amb altres mallorquins i catalans, i que desgraciadament va fracassar.
El mes de febrer, a L’Espira, parlàvem del vostre darrer llibre La lluita per un Sóller que no pogué ser. Quins entrebancs trobaven els intel•lectuals de principis de segle XX per despertar els mallorquins? Els mateixos que trobam ara els que defensam una idea de país diferent a la que té la classe dominant mallorquina i la majoria de gent: la valoració dels guanys materials per damunt tota altra consideració. L’espanyolisme, especialment el d’aquells que tenen més poder dins la societat mallorquina. L’eterna disputa entre mallorquí i català per rompre la unitat de la llengua i finalment defensar el català per rompre la unitat de la llengua i finalment defensar el castellà. La manca de consciència nacional. El conservadorisme i la manca d’una visió ampla del país, del món i del futur. La manca d’interès dels mallorquins pel fet nacional, pels interessos que Ferrà anomenava espirituals, pels problemes universals...
Ens feis cinc cèntims de la ideologia de Miquel Ferrà? Quins eren els seus objectius? Ferrà era un nacionalista que creia en el que ara anomenam Països Catalans, malgrat veure la utopia que això representava. Pensava que Mallorca tenia una personalitat pròpia, que podia aportar moltes coses a Catalunya, una societat dinàmica capaç d’aportar aquest dinamisme a la societat mallorquina, que n’estava molt mancada. Ferrà volia ensenyar als mallorquins a estimar la seva llengua i cultura i participar en la gran empresa catalana. Veia com l’aportació nostra podia arribar al gran projecte universal de fer un món millor a partir dels valors de la pròpia personalitat.
Ens explicau qui és el doctor Zero? Què representa dins la nostra societat? El doctor Zero era el representant mallorquí curt de mires que no hi veu més enllà de les ulleres, malgrat creure’s tenir la veritat en exclusiva. Per a ell, deia Ferrà, Déu és Déu i don Toni Maura el seu profeta i els nacionalistes mallorquins com Ferrà són uns tocats del boll. Desgraciadament, aquest personatge no s’ha extingit, sinó que cada vegada abunda més. Té representants en els nostres parlaments i els podem sentir cada dia parlant dels profetes de Déu, que avui tenen un altre nom.
I l’amistat entre Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà? Fou una gran amistat entre persones molt diferents i amb unes circumstàncies també del tot distintes. Saberen cercar aquelles coses que els unien, com l’amor per la llengua i a la seva terra, i aprendre tant com podien de les diferències de l’altre. No deixà d’haver-hi moments de crisi. En són testimoni els dos epistolaris, amb més de vuit-centes cartes que recoman per conèixer-los més a fons.
I la relació entre Miquel Ferrà i Llorenç Villalonga? Fou també una relació molt interessant. Estava influïda negativament per la personalitat canviant de Villalonga, que contrasta amb la de Ferrà, que es manté ferma en els seus eixos fonamentals malgrat les circumstàncies. Villalonga admirava Ferrà perquè deia que era un home que sabia parlar però, sobretot, sabia escoltar. Amb la publicació de Mort de Dama Villalonga ataca –d’una manera subtil, com sabia fer– el grup nacionalista de Ferrà. Aquest no dubta ni un moment a defensar la dignitat i les idees d’aquella gent, especialment de la seva amiga Maria Antònia Salvà. Quan amb la guerra Villalonga forma part dels vencedors, ataca d’una manera irresponsable les persones que –com Ferrà– continuaven defensant les seves idees, malgrat el canvi radical de les circumstàncies. A causa d’això i per evitar mals majors, hagueren de signar un contramanifest redactat per Ferrà. En vaig parlar a Randa fa uns anys.
I amb Marià Villangómez? Quan feia la tesi vaig contactar amb Villangómez, que m’escrigué diverses cartes parlant-me de Ferrà i de l’admiració que li tenia i també em fotocopià i comentà les cartes que li havia escrit Ferrà. Va establir contacte amb ell el 1942, quan exercí de mestre a Palma. Ferrà el posà en contacte amb els cercles literaris mallorquins que actuaven quasi en la clandestinitat.
Com veis els joves d’avui dia en relació a la llengua i la cultura? Es poden fer campanyes a favor de la cultura i la defensa del paisatge a les aules? El fet que el català s’ensenyi a les escoles és una gran passa respecte al temps de Ferrà. Per a molta gent la relació amb el català és esporàdica, però hi ha molts joves que estimen i defensen la nostra llengua i cultura i que constitueixen una esperança per al dia de demà. Crec que els textos cívics de Ferrà haurien de ser més llegits a les aules i no ols a les de llengua, sinó a altres assignatures que tenen a veure amb la natura, el medi ambient, la història... Precisament l’any vinent és el 125è aniversari del naixement de Ferrà, i convit a les institucions que el celebrin i el facin arribar a les escoles.
Josep Antoni Calvo. L'espira. Suplement de Culturua del Diari de Balears/ número 407/ 25 d'abril de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada