“La Nostra Terra”, ara

Han passat més de setanta- tres anys des de que La Nostra Terra se va deixar d’editar. No va morir, directament la va matar l’alçament feixista del 36. Després varen venir temps de foscor i els exemplars antics de la revista se varen convertir en clandestins. Pogueren sobreviure algunes col•leccions a cases particulars (cap biblioteca pública) i podia semblar que les rebutjades veus dels seus col•laboradors es donaven per anul•lades i perdudes. Després, quan havien acabat els anys de la dictadura més dura, algunes col•leccions sortiren de la foscor i se feren estudis parcials, sobretot literaris, del seu contingut. Però no ha estat fins fa poc, fins aquest mes de desembre de 2009, que s’ha fet avinent l’importància no sols cultural i científica, sinó també social i política de la publicació.

Dimarts passat, a la seu del Centre Cultural de Sa Nostra, se va presentar la reedició facsímil, una coedició entre l’Institut d’Estudis Baleàrics i El Gall Editor, “a cura” de Bartomeu Mestre, que ha fet el treball més obscur i difícil d'identificació dels col•laboradors i de classificació, i també el més personal i lluent d’interpretació o explicació a una llarga i entenedora introducció de més de cent pàgines. És cert que quan Mestre (en Balutxo) ens comentava als amics el seu treball, de molts anys, dèiem o pensàvem “ara té aquesta curolla”. Ens ho podíem permetre, però sabíem que alguna cosa nova arribaria a treure o deduir.

Així ha estat: ha deduït que ni La Nostra Terra ni la societat mallorquina de l'època eren tan reblanides, “cursis” o amb pensaments tan febles com s’havia interpretat fins fa poc. La revista, mensual, va sortir entre 1928 i 1936; en total varen ser 99 números amb moltes col•laboracions -és veritat- de poetes capellans i poemes sentimentalistes de paisatges idíl•lics. Certament la revista era “elitista” des de molts punts de vista, però també hi col•laboraven científics, se parlava d’art i de música, se feien traduccions d’autors universals i se donaven noticies molt puntuals de fets transcendents per a la societat de les Illes. Els literats eren més catòlics (no tots) i els científics, més agnòstics.
Sé que és això el que Bartomeu Mestre volia recuperar (no sols fotocòpies d'una publicació del passat). Volia recuperar documents escrits d’un poble que no té sols una tradició “poètica” de l’ Escola Mallorquina (per quatre lletraferits) i que no sap anar més enllà en els amples terrenys de la cultura, la ciència i el pensament i quan s’hi troba ha de fer servir una llengua aliena.

L’ edició ha estat cara i, com va dir Sebastià Serra, el propòsit no és posar els cinc toms a la venda. S’enviarà a totes les biblioteques i centres culturals de les Illes, on se podrà consultar. No podia ser d’altra manera, i en aquests temps de crisi està be recuperar també les biblioteques com a centres de consulta i lectura. També seria útil digitalitzar tota l’obra per facilitar les consultes per Internet. Però ara per ara el que tenim són cinc toms amb articles que reflecteixen el pensament i les notícies més importants de la nostra història immediata. Un bon exercici és dedicar una horabaixa -o més- a passar pàgines i aturar-se a llegir el que interessa. Se trobarà una societat intel•ligent i, com totes, amb alguns pesats i alguns poetes de floretes, diversa i viva. Ho podrien fer els nostres polítics. No n’hi va haver a l'acte de presentació. Crec que la màxima autoritat era Serra.

Ibdigital.net. 16 de Desembre de 2009